Coastal Marine
Ecology Research

Marine Ecologists
| Oceanographers

| Nature photography enthusiasts

Click to change language
Click to change language
Click to change language
Carbono azul y la exportación de DOC
Los ecosistemas costeros, incluyendo fanerógamas marinas, macroalgas, manglares y marismas, se encuentran entre los ecosistemas más productivos de la Tierra, desempeñando un papel importante en el ciclo del carbono global a pesar de la limitada superficie que ocupan a nivel mundial (<2% superficie del océano). Como consecuencia de su alta productividad, los ecosistemas costeros proporcionan un gran número de funciones y servicios ecosistémicos como la regeneración de nutrientes, la mejora de la calidad del agua, la protección del litoral, la creación de hábitats de cría (incluyendo especies de relevancia económica) y la biodiversidad. El exceso de carbono orgánico producido por los ecosistemas costeros es exportado a ecosistemas adyacentes o enterrado en el sedimento. Los ecosistemas costeros producen un importante enterramiento de carbono (46,9% del carbono total enterrado por los ecosistemas marinos, es decir, carbono azul) y exportan una importante cantidad de carbono orgánico a los ecosistemas adyacentes en manera particulada o disuelta. El carbono orgánico disuelto (COD), es el reservorio más abundante de carbono orgánico intercambiable en el océano por lo que es una piedra angular en el ciclo global del carbono. Este COD es un importante impulsor de la producción primaria a lo largo de la cadena trófica, ya que es fácilmente asimilado por los organismos marinos. Por lo tanto, está totalmente involucrado en el intercambio de carbono entre las comunidades y puede ser esencial para mantener la alta productividad anual de las comunidades costeras.
Nuestras investigaciones se centran principalmente en el papel de las fanerógamas marinas como uno de los ecosistemas más productivos y amenazados de la Tierra. La alta productividad de estas plantas se debe a las propias macrófitas y los epífitos y macroalgas que habitan en ellas. Así, investigaciones sobre la productividad de las angiospermas marinas se han ido incrementando en los últimos años y tienden a integrar a todos los componentes la comunidad midiendo los cambios in situ de oxígeno disuelto para determinar la contribución neta de toda la comunidad. Aunque hay muchos estudios sobre estimaciones del metabolismo de carbono de la comunidad y los flujos de COD en praderas de fanerógamas marinas, las estimaciones se distribuyen de manera desigual con una brecha sustancial de información a lo largo de las costas del Hemisferio Sur y las regiones del Pacífico Norte y Occidental. Por lo tanto, se necesitan más esfuerzos para ampliar y aumentar estas estimaciones. Por otra parte, se ha prestado poca atención a la respuesta del metabolismo del carbono y los flujos de DOC en condiciones futuras derivadas del cambio climático como el aumento de la temperatura, la disminución del pH o el aumento de eventos climáticos extremos, etc. Por lo tanto, nosotros trabajamos para extender e incrementar las estimaciones del metabolismo de carbono y los flujos de COD en estas comunidades y tratamos de explorar cómo estas variables pueden cambiar como consecuencia del cambio climático con el fin de ayudar a mejorar el conocimiento de estos valiosos ecosistemas y su conservación.

Colaboradores principales:

Dr. Fernando G. Brun, Dr. Ignacio Hernández, Dr. Juan José Vergara y Dr. José Lucas Pérez-Lloréns de la Universidad de Cádiz (UCA), España.
Dr. Tjeerd J. Bouma The Netherlands Institute for Sea Research (NIOZ), Países Bajos.
Dr. Silverio López-López del Centro Interdisciplinario de Ciencias Marinas (CICIMAR), México.
Dr. Enrique Morales-Bojórquez y MSc. Claudia Pérez-Estrada del Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste (CIBNOR), México.
Dra. Cristina Barrón de la Universidad de Griffith, Australia.
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to change language
Click to change language
Click to change language
Carboni blau i l’exportació del DOC
Els ecosistemes costaners, incloent fanerògames marines, macroalgues, manglars i aiguamolls, es troben entre els ecosistemes més productius de la Terra, exercint un paper important en el cicle del carboni global malgrat la limitada superfície que ocupen a nivell mundial (<2% superfície de l'oceà). Com a conseqüència de la seva alta productivitat, els ecosistemes costaners proporcionen un gran nombre de funcions i serveis ecosistèmics com la regeneració de nutrients, la millora de la qualitat de l'aigua, la protecció del litoral, la creació d'hàbitats de cria (incloent espècies de rellevància econòmica) i la biodiversitat. L'excés de carboni orgànic produït pels ecosistemes costaners és exportat a ecosistemes adjacents o enterrat en el sediment. Els ecosistemes costaners produeixen un important enterrament de carboni (46,9% del carboni total enterrat pels ecosistemes marins, és a dir, carboni blau) i exporten una important quantitat de carboni orgànic als ecosistemes adjacents de manera particulada o dissolta. El carboni orgànic dissolt (COD), és el reservori més abundant de carboni orgànic intercanviable en l'oceà pel que és una pedra angular en el cicle global del carboni. Aquest DOC és un important impulsor de la producció primària al llarg de la cadena tròfica, ja que és fàcilment assimilat pels organismes marins. Per tant, està totalment involucrat en l'intercanvi de carboni entre les comunitats i pot ser essencial per mantenir l'alta productivitat anual de les comunitats costaneres.
Les nostres investigacions se centren principalment en el paper de les angiospermes marines com un dels ecosistemes més productius i amenaçats de la Terra. L'alta productivitat d’aquestes plantes es deu als macròfits i els epífits o macroalgues que hi viuen en les seves praderies. Així, les investigacions recents sobre la productivitat de les fanerògames marines s'ha anat incrementant en els últims anys i tendeixen a integrar a tota la comunitat mesurant els canvis in situ d'oxigen dissolt per determinar la contribució neta de tota la comunitat. Tot i que molts estudis sobre estimacions del metabolisme de carboni de la comunitat i els fluxos de COD a praderies de fanerògames marines, les estimacions es distribueixen de manera desigual amb una bretxa substancial d'informació al llarg de les costes de l'Hemisferi Sud i les regions del Pacífic nord i Occidental. Per tant, es necessiten més esforços per ampliar i augmentar aquestes estimacions. D'altra banda, s'ha prestat poca atenció a la resposta del metabolisme del carboni i els fluxos de COD en condicions futures derivats del canvi climàtic com l’increment de la temperatura, disminució del pH, augment d'esdeveniments climàtics extrems, etc. Per tant, nosaltres treballem per estendre i incrementar les estimacions del metabolisme de carboni i els fluxos de COD d’aquestes comunitats i tractem d'explorar com aquestes variables poden canviar com a conseqüència del canvi climàtic amb la finalitat d’ajudar a millorar el coneixement d'aquests valuosos ecosistemes i la seva conservació.

Col·laboradors principals:

Dr. Fernando G. Brun, Dr. Ignacio Hernández, Dr. Juan José Vergara i Dr. José Lucas Pérez-Lloréns de la Universitat de Cadis (UCA), Espanya.
Dr. Tjeerd J. Bouma del The Netherlands Institute for Sea Research (NIOZ), Països Baixos.
Dr. Silverio López-López del Centro Interdisciplinario de Ciencias Marinas (CICIMAR), Mèxic.
Dr. Enrique Morales-Bojórquez i MSc. Claudia Pérez-Estrada del Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste (CIBNOR), Mèxic.
Dra. Cristina Barrón de la Universitat de Griffith, Austràlia.
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to change language
Click to change language
Click to change language
Blue carbon and DOC export
Coastal ecosystems, including seagrass meadows, macroalgae, mangroves and salt marshes, rank among the most productive ecosystems on Earth playing an important role in the global carbon cycle in spite of the limited surface area they occupy on a global scale (<2% of the ocean surface). As a consequence of their high productivity, coastal ecosystems provide a large number of ecosystem functions and services, such as nutrient regeneration, water quality improvement, shoreline protection, creation of suitable breeding habitats (including those for species of economic relevance) and biodiversity. The excess organic carbon produced by coastal ecosystems is exported to adjacent ecosystems or buried. Coastal ecosystems yield substantial C burial (46.9 % of the total carbon buried by marine ecosystems, i.e. blue carbon) and export substantial organic carbon to adjacent ecosystems in the way of particulate or dissolved form. Dissolved organic carbon (DOC), is the most abundant reservoir of exchangeable organic carbon in the marine carbon pool being a cornerstone in the global carbon cycle. DOC is an important driver of primary production in other compartments of the food web, as it is easily assimilated by marine organisms. Thus, it is fully involved in the C exchange between communities and may be critical to keep the annual high productivity of coastal communities.
Our researches focus mainly on the role of segrass as one of the most productive and threatened ecosystems on Earth. The high seagrass productivity is due to almost equally by the angiosperms themselves and the epiphytes and macroalgae they support. Thus, recent researches about the seagrass productivity tends to integrate the whole community and they have been increasing in the last years estimating the C fluxes by measuring in situ dissolved oxygen (DO) changes to determinate the net contribution of the whole community. Although there are lots of studies with both estimates of seagrass community metabolism and DOC fluxes, the estimates are unevenly distributed with a substantial gap of information along the coasts of the Southern Hemisphere and North and West Pacific regions. Thus, further efforts are needed to extend and increase theses estimates. Moreover, little attention has been given to the response of carbon metabolism and DOC fluxes under the forecasted conditions such as increase temperature, pH decrease, extreme climatic events, etc. derived to climate change. Therefore, we work to extend and increase the estimates of carbon metabolism and DOC fluxes of seagrass ecosystems and we try to explore how these variables may change as a consequence of climate change to help to better the knowledge of these valuable ecosystem and their conservation.

Main collaborators:

Dr. Fernando G. Brun, Dr. Ignacio Hernández, Dr. Juan José Vergara and Dr. José Lucas Pérez-Lloréns from Cádiz University (UCA), Spain.
Dr. Tjeerd J. Bouma from The Netherlands Institute for Sea Research (NIOZ), The Netherlands.
Dr. Silverio López-López from Centro Interdisciplinario de Ciencias Marinas (CICIMAR), México.
Dr. Enrique Morales-Bojórquez and MSc. Claudia Pérez-Estrada from Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste (CIBNOR), México.
Dra. Cristina Barrón from Griffith University, Australia.
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize
Click to resize